Vida
Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local. Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala. Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple. Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’instal·là a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular: Carícies, Bona Festa, Les noies de la costa i La plaça del firal. Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat.
El seu estil planer, derivat de la cançó popular i formalment equilibrat, el convertí en un dels autors sardanístics més aplaudits de la primera meitat del segle XX. Les seves sardanes, es caracteritzen pels inspirats diàlegs instrumentals —fiscorn i tenora o tenora i tible—, d’una gran emotivitat. Escriví més de 500 sardanes, entre les qual les més conegudes són, a part de les citades: La roca del cargol, La segadora, Rondalles i cançons i El cant del batre. També és autor d’algunes obres corals, orquestrals i del sainet Muset i Bernadeta.
Bibliografia
- Albert i Ribas, Lluís: Josep Vicens i Juli, "Xaxu", i el seu poble, l’Escala, Edigraf, Barcelona 1978