Es formà musicalment al monestir de Montserrat sota el mestratge d’Anselm Viola i Narcís Casanoves, i el 1790 hi prengué l’hàbit de monjo benedictí. Notable instrumentista de corda —violí i violoncel— i d’orgue, l’any 1792 fou nomenat mestre de l’Escolania, de la qual també fou organista. Després de la guerra del Francès col·laborà en la restauració de l’Escolania i en la recuperació d’obres musicals. Més tard, fou també organista del monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Foren deixebles seus Benet Brell i Baltasar Saldoni. De la producció musical de Josep Vinyals destaca l’obra per a tecla, de la qual és una reeixida mostra una col·lecció de sonates per a orgue compostes el 1797. També cal esmentar-ne el corpus d’obres per a diversos instruments, com ara els sis quintets per a dos oboès, dues trompes i baixó. Copià, a més, diverses obres de Narcís Casanoves.