Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare. A partir del 1719 ho feu en el d’A. Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció. Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G. Geissel, J.A.I. Will, J.J. Dahm, A. Onimus i J. Onimus. Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen (1729-33), amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten (1737-50), amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals. Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche de Bregenz. Gran mestre en la construcció dels jocs de fons, alguns amb diverses rengleres, destaca per la seva manera de disposar els diversos cossos de l’orgue, totalment integrats en l’arquitectura. Inventà el positiu de corona (kronpositiv), independitzà la consola i duplicà la cadireta (cadireta de manual i de pedal), entre altres innovacions.