Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra, del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional (Madrid). Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra J.C. Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut. Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscel·lani; el document fou datat per W. Boetticher cap al 1680. De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit: el nom i el cognom.