Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th. Dubois i J. Massenet al Conservatori de París. L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C. Franck. Fou director del Conservatori de Nancy (1894-1919) i del d’Estrasbug (1919-29), centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa. La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays (1910), inspirada en cants populars bretons. Entre la resta de la seva producció cal destacar els poemes simfònics La cloche des morts (1887) i La chasse du Prince Arthur (1912), i també la Rapsòdia per a violoncel i orquestra (1928). L’any 1949 fou nomenat membre de l’Académie des Beaux-Arts.