Estudià a la Royal Academy of Music i debutà com a pianista a dotze anys. Un cop acabats els estudis, trobà diverses feines com a director d’orquestra i pianista. Sempre se sentí fascinat per Edgar Allan Poe, com es palesa en el poema simfònic The Raven, opus 25 (1900), un dels seus primers èxits. Les seves obres foren molt interpretades a la primeria del segle XX, però posteriorment caigueren en l’oblit. La seva producció, molt nombrosa, és qualitativament molt desigual. S’hi detecta la influència de R. Wagner, especialment de L’anell del Nibelung, i de les obres primerenques de R. Strauss. Compongué òperes, ballets i música coral, orquestral i de cambra.