Estudià a la Juilliard School de Nova York (1962-69), on fou deixeble d’Ilona Kabos, Joshua Shor i Edward Steuermann. Posteriorment es perfeccionà amb Vladimir Ashkenazy. L’any 1967 fou premiat amb el Young Concert Artists Award, fet que li permeté de debutar a Nova York, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per L. Bernstein, en un concert televisat en el qual interpretà el Concert número 4 de L. van Beethoven. Dos anys més tard, el 1969, guanyà el Premi Leventritt i el Premi Memorial Edward Steuermann. Actuà, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, l’Orquestra Filharmònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Chicago i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. El seu repertori incloïa des dels compositors dels segles XVIII-XIX (L. van Beethoven, J. Brahms) fins als músics del segle XX (B. Bartók, S. Prokof’ev). El 1972 formà trio amb el violinista M. Laredo i la violoncel·lista Sh. Robinson. Amb aquesta formació efectuà diverses gires i enregistraments fins el 2012, i el 1991 participaren en el concert de celebració del centenari del Carnegie Hall. Des del 1983 fou professor de la Juilliard School, on el 2003 assumí la nova càtedra de música de cambra.