Després de servir al duc d’Oldenburg, marxà a Londres i a París, on visqué del 1847 al 1870. Fou reconegut com a bon clarinetista i, alhora, com a brillant pianista. La seva obra compositiva és extensa, tot i que la major part és formada per transcripcions, variacions, fantasies i arranjaments operístics. Entre el 1870 i el 1880 visqué a Londres, on també obtingué el reconeixement que s’havia guanyat a París amb els seus concerts als salons privats.