Estudià amb C. Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada. Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies. Capaç d’arribar a una extensió amplíssima (més de tres octaves), interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino (Les noces de Fígaro), i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2.000 concerts.