Fou deixeble de Jenö Hubay a l’Acadèmia de Música de Budapest i completà la seva formació amb els consells rebuts de Joseph Joachim i Ferruccio Busoni. Inicià la carrera de solista el 1905, però les seves interpretacions no arribaren a tenir ressonància internacional fins a la dècada dels anys vint del segle XX. Debutà als EUA en un concert a Filadèlfia dirigit per Leopold Stokowski, el 1925. Fou professor del Conservatori de Ginebra (1917-24), i des del 1929, de l’Institut Alemany per a estrangers de Berlín. Establert als EUA des del 1940, el 1951 obtingué la nacionalitat nord-americana. Participà en el Festival de Prada de Conflent organitzat per Pau Casals (1950). Fou un destacat intèrpret de música contemporània, sovint en contacte amb alguns dels compositors més rellevants del seu temps. Primer intèrpret d’E. Bloch (1938), altres autors com ara B. Bartók, A. Casella o F. Martin li dedicaren obres seves.