El 1913 ingressà al Conservatori de Budapest i rebé l’ensenyament de Z. Kodály. Posteriorment assistí a les classes de V. Novák al Conservatori de Praga, i enllestí els seus estudis el 1923, any en què retornà a Croàcia. Exercí la docència al Conservatori de Zagreb durant aquest any, i el 1924 es traslladà ja a Belgrad, on ensenyà al Liceu (1924-37) i a l’Escola de Música (1937-45). El 1945 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Música de la ciutat. Fou el primer compositor croat del segle XX que adquirí reputació internacional, malgrat que al seu país hagué de suportar l’hostilitat d’un públic conservador. Les seves primeres obres ja denotaven un interès per l’experimentació. En són prova el seu Nocturno, opus 1 (1916), i la Sonata Eslava, opus 5 (1924). El seu afany per tractar la música folklòrica des d’un nou punt de vista es fa palès en Balkanophonia, opus 10 (1927).