Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824. Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia. Més tard, fins i tot en dirigí el ballet (gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians, 1837, i Stach i Zoska, 1839). Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat. És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames (Lliçons de botànica, 1829; El jueu errant, 1850), unes vint misses, un rèquiem, un tedèum, un Stabat Mater, algunes cantates, obres orquestrals (danses i marxes) i prop de quaranta cançons. Així mateix, escriví tres obres pedagògiques de cant i piano.