Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical. Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa (1796). La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra (en dos volums, 1799 i 1802). Fou un avançat del nacionalisme musical hispànic i s’oposà enèrgicament a la difusió de l’òpera italiana a Espanya. Escriví també una Historia de las naciones vascas (1918), obra pionera del nacionalisme basc.