Estudià amb el compositor i pianista J.M. Suárez. El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas. Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923. Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948. Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial. Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947. El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación. També exercí com a crític musical i conferenciant. El seu corpus és de 307 títols: obres religioses, per a orquestra, cor i orquestra, cor a cappella, cant i piano, i peces per a cambra. Algunes de les més destacables són: Elegía, per a corn anglès i orquestra de corda (1923), i el poema simfònic El Picacho Abrupto (1926).