Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica. Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música.
Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle: Declaración de instrumentos musicales (1549 i 1555) —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures (aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue) i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte tripharia (1550), que conté una introducció a la música i una divisió dels instruments en naturals (la veu), artificials (els de corda) i intermedis (els de vent, l’orgue inclòs). El darrer, a més de les imprescindibles disquisicions teòriques, conté dades abundants de caràcter pràctic i és una font d’informació capital sobre la música del segle XVI a la Península. Alhora inclou diverses composicions originals per a orgue.