Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid. El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs. A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana. Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio (1773), Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" (1773), Doce minuetos para clavicordio (1774) i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano (1790). Home culte i il·lustrat, gaudí de prestigi a la seva època. Fou considerat pels seus contemporanis un artista de gran habilitat, bon pedagog i amb amplis coneixements de teoria musical i de literatura.