El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros. Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona. Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518. Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525. Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539. Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera. De la seva obra tan sols es coneix una missa de difunts i un parell de motets, a més de dos motets amb arranjaments en tabulatura per a viola de mà inclosos en els llibres de Diego Pisador i Esteban Daza.