Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa. El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot. Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se. A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780. La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia. Compongué sobretot música sacra, especialment motets, antífones i himnes, a més d’alguna missa, però també obres profanes en castellà, per exemple villancicos, entre els quals destaca Venga el bárbaro, per a sis veus, que revela la influència de la música popular i de l'opera buffa.