Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica. El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano (1833). Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment. El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire. A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos. L’any 1861 creà els Concerts Populaires, que aconseguiren congregar al Cirque Napoléon una gran quantitat de públic. La competència, però, de propostes similars de Colonne i de Lamoreux l’obligaren a interrompre’ls el 1884. El 1920 foren represos amb el nom de Concerts Pasdeloup.