Inicià els estudis musicals sota el mestratge del seu pare, també clarinetista, i els completà al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou professor entre el 1976 i el 1993. També fou professor al Conservatori de Terrassa. El 1949 fundà l’Orquestra de Cambra de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i formà part de conjunts com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona (1948), el Quintet de Vent de Barcelona i el Conjunt Català de Música Contemporània. Fou un dels membres fundadors de l’agrupació de cambra Diabolus in Musica, en estreta col·laboració amb el compositor i director Joan Guinjoan. Amb aquesta agrupació feu nombroses aparicions en festivals nacionals i internacionals tot estrenant obres de compositors del segle XX. Enregistrà Història d’un soldat i Tres peces per a clarinet sol, d’I. Stravinsky, i també diverses obres de compositors catalans, com el Duo per a clarinet i piano de Xavier Benguerel i el trio Tres peces per a clarinet sol, de Joan Guinjoan, que el compositor li dedicà. Fou intèrpret del Concert per a clarinet de W.A. Mozart al Palau de la Música Catalana en dues ocasions (1963 i 1980). Des del 1972 col·laborà amb Televisió Espanyola en programes com Recital i Pentagrama Siglo XX, i també enregistrà programes radiofònics a Ràdio Nacional d’Espanya i en diverses emissores alemanyes.