Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca (1768-70) i els dos de la de Màlaga (1778-1882). Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues. Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca (segles XVII-XVIII) tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres. Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga (amb quatre cadiretes), on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII. No li passà desapercebuda l’obra del mallorquí Jordi Bosc a Sevilla. Els dos instruments de la seu malaguenya, amb poques diferències entre l’un i l’altre, són la màxima expressió d’una concepció espacial de l’orgue, impulsada per José Etxeberria al segle XVII. El projecte fou aprovat per Jordi Bosc (orguener reial), el qual hi inclogué un Plan de registros obra d’Antoni Soler.