Estudià composició amb J. Rheinberger el 1892. La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra. Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M. Reger. La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss ('La blancor del cigne', 1919-20), Ein Traumspiel ('Una obra de fantasia', 1922-24) i Die Gespenstersonate ('La sonata dels fantasmes', 1929-30), assoliren un èxit notable. Durant la Segona Guerra Mundial donà suport al Tercer Reich i acceptà l’encàrrec d’escriure una obertura i música escènica per a substituir la partitura composta per F. Mendelssohn -d’origen jueu- per a El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare. La seva darrera òpera, Die pfiffige Magd ('L’astuta donzella'), estrenada el 1939, es representà 150 vegades al llarg dels següents cinc anys. Malgrat la qualitat tècnica de les seves partitures, la gran majoria estan mancades de personalitat i la seva producció ha caigut en l’oblit.