Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura, gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera (1978) i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia.
Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa. El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani. L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb Sonnambula belliniana. Poc després es presentà al Palais Garnier de París, al Covent Garden de Londres (1986) i a Viena (1987) amb el paper titular de Lucia di Lammermoor. El 1989 debutà al Metropolitan de Nova York, amb Rigoletto i el 1990 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu.
Fou considerada la successora de Joan Sutherland en la interpretació del repertori belcantista. Deu també el seu èxit al fet d’haver cantat títols poc coneguts d’òpera francesa (D. Auber, G. Bizet, A. Adam), italiana (Rossini) i fins i tot alemanya, com ara Les fades de Wagner, que enregistrà. Ha intervingut en nombrosos enregistraments discogràfics i videogràfics.