A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició. Instal·lat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N. Sokolov, M. Šteinberg i N. Cerepnin (1913-18). El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B. Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània. A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou. També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics. Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A. Blok, Je. Zam’atin i V. Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris. Escriví una sola òpera sencera, Els desembristes (1920-53). El seu estil, no lluny del tradicional rus, no fou innovador, però té un gran alè dramàtic, i domina la massa coral amb efectes realistes i impactants. També compongué música d’escena. Del seu catàleg destaquen la simfonia cantata Al camp de Kulikovo (1918-39) i l'Epopeia de la lluita per la terra russa (1943-44), a part de nombrosos cicles de lieder, entre els quals Llunyana joventut (1935-39) i Records del cor (1958).