Estudià al Conservatori de Moscou, on fou alumne de M. Culaki i E. Denisov. El 1985 guanyà el premi del Concurs de la Unió de Compositors, per la seva Simfonia núm.1, "Guernica", i el 1989 guanyà el Guido d’Arezzo amb Ave Maria. Si bé al començament s’adscriví a un corrent quasi clàssic dins el llenguatge postserial, posteriorment ha anat eixamplant les possibilitats combinatòries, tant tímbriques com estilístiques. Amb la microsimfonia Gènesi (1989), l’estructura deixà pas a la textura, com en el Concert per a oboè (1988). Com a compositor ha anat concentrant la seva obra en petits conjunts de cambra o instruments sols, i adopta un eclecticisme molt ampli que li permet barrejar música aleatòria i electrònica amb tonalitat: Postludi per a arpa (1990), Reminiscència (1993) o Llum i ombra, per a set instruments (1999). El 1990 fundà el Conjunt de Música Contemporània de Moscou, del qual és director artístic.