La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa. El 1798 debutà com a violoncel·lista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de J.J. Kriegk. Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets. El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850. Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda. Com a intèrpret de violoncel palesà una tècnica avançada respecte als mètodes estàndard de la seva època. Fou un hàbil professor, tal com ho demostren les seves publicacions didàctiques. Publicà, també, una edició de sis suites de Bach. Tot i l’escassa obra que se n’ha conservat, cal mencionar que la seva producció com a compositor conté una òpera, misses, obres sacres, simfonies, concerts, música de cambra i estudis.