Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música. Els seus compositors preferits foren G. Mahler, C. Debussy, A. Skr’abin, S. Rakhmaninov i A. Schönberg. Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922. Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris. Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G. Mahler i K. Szymanowski en una època en què no estaven de moda. Les seves creacions són molt complexes, especialment des del punt de vista constructiu, fet palès, per exemple, en l'Opus clavicembalisticum, per a piano (1930). Aquesta composició, que té una durada de gairebé cinc hores, inclou un tema i quaranta-nou variacions i una passacaglia amb vuitanta-una variacions. A més a més, les seves obres sovint requereixen grans formacions instrumentals. És autor de diverses simfonies, tres de les quals són per a orgue, vuit concerts per a piano i sonates per a piano.