Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932. Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942. En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm. El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana (L’or del Rin, La valquíria, Sigfrid i El capvespre dels déus). Després de la Segona Guerra Mundial, les seves activitats minvaren notablement, malgrat algunes aparicions esporàdiques a Kassel i Wiesbaden entre el 1948 i el 1956. Estrenà obres de J. Haas i de R. Strauss, de qui el 1944 dirigí la Sonata per a tretze instruments de vent.