Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot. La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica (1952) i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano (1953). Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de W.A. Mozart i de L. van Beethoven es convertiren en un referent. Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest compositor al llenguatge de Beethoven i F. Schubert. Destacà també per la interpretació dels compositors romàntics i arribà a enregistrar l’obra completa per a piano de R. Schumann. Col·laborà amb Pau Casals, Yehudi Menuhin, D. Fischer-Dieskau i Hermann Prey. Dedicat també a la docència, entre el 1959 i el 1986 fou professor de la Musikhochschule de Hannover.