El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb J.C. Schmidt i clavicèmbal amb C. Pezold. Mantingué una estreta amistat amb J.G. Pisendel, J.J. Quantz i S.L. Weiss. El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727.
Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat. El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra, viatjà a Itàlia en cerca de cantants.
Autor força prolífic, identificat amb l’estil italià, composà prop de trenta-cinc òperes, entre les quals Polydorus (1728), Artaserse (1743), Demofoonte (1746) i Montezuma (1755). Fou, juntament amb J.A. Hasse, un dels representants més notables de l’òpera italiana de mitjan segle XVIII a Alemanya. Tamé compongué sonates, concerts i música religiosa, de la qual cal destacar l'oratori pòstum Der Tod Jesu (‘La mort de Jesús’, 1760).
Tingué nombrosos alumnes, entre els quals destaquen J.P. Kirnberger, F. Benda i C. Nichelmann.