En foren fundadors, Jacob Kirchmann (1710-1792) i el seu nebot Abraham (1737-1794), d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar. El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII. Del seu taller sortí, el 1809, el darrer clavicèmbal històric de què es té notícia, i durant el segle XIX s’hi fabricaren només pianos.