D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local. Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes. La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich, un llarg poema al·legòric, Sprüche, i nombrosos poemes èpics. La principal font de la seva música, l’anomenat còdex de Colmar (Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Ms cgm 4997), és del segle XV i planteja seriosos problemes d’autenticitat. L’única melodia d’aquest autor que transmet el manuscrit de la Biblioteca universitària de Jena El.f.101, que és anterior, resulta molt més florida i formalment més lliure que la resta de les melodies que se li atribueixen. Exercí una notable influència en generacions posteriors a la seva, i fou considerat com un dels dotze alte Meister ('vells mestres') pels meistersinger.