A Sofia fou alumne de P. Vladigerov i de P. Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A. Hába, J. Rídký i V. Talich. En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal (1947-56) i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia (1956-72), amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia. A partir dels anys setanta es dedicà a la docència. La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries. Entre les seves composicions per a orquestra destaquen les cinc simfonies, el Concerto grosso, per a cordes, piano i percussió (1950), i el Concert per a violí (1971). També ha cultivat la música vocal, amb peces com el Panegíric de Constantí el filòsof (1970). Pel que fa a les òperes, són especialment notables Božanskijat majster ('El mestre de Bojan', 1960-62) i Elenovo carstvo ('El reialme dels cérvols', 1975). El seu catàleg conté, així mateix, música de cambra. Ha publicat el llibre Ljubomir Pipkov (Sofia, 1958), dedicat a aquest altre compositor búlgar.