Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria, i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents. Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm.
Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX. Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena.
Les seves nou simfonies representen un pont d’enllaç entre la tradició romàntica germànica i la tècnica orquestral impressionista, i també incorporen elements del folklore suec i politonals.
Cal destacar-ne, a més, les cinc òperes i els dos ballets, que foren interpretats en reiterades ocasions a Alemanya del 1920 al 1930. Composà també concerts (violí, violoncel, trompa, piano), música vocal i de cambra. Del conjunt de la música incidental, en sobresurt la música per a l’obra del poeta i dramaturg M. Maeterlinck Soeur Béatrice, composta el 1917 i readaptada més tard com a Suite orquestral núm. 3.
El 1918 va fundar amb altres compositors la Societat de Compositors Suecs i en fou president del 1926 al 1944. També feu de crític musical per al diari Stockholms Tidningen (1919-57) i fou secretari de la Reial Acadèmia de Música Sueca (1940-53).