En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció. L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura. És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando. També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics. A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925. Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz. Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes especials en algunes bandes sonores per al cinema.
f
Música