El seu nom deriva del terme Landl, amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria. Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica. Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms. Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals. Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval. Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos; gairebé sempre en mode major, les seves melodies arpegiades, influïdes per les cançons alpines, són plenament diatòniques. Pot ser exclusivament instrumental -per a dos violins i contrabaix o arpa- o vocal, i incloure el típic jodel del Tirol. Simfonies de J. Haydn, W.A. Mozart, A. Bruckner o G. Mahler presenten moviments de minuet o scherzo amb clares influències del ländler. Se’n troben col·leccions a Mozart (KV 606), Beethoven (WoO 11) i Schubert (D 378, 734, 790), entre d’altres.
Música