Originaris de Ieper (Flandes occidental, Bèlgica), foren molt actius, innovadors i influents a l’Europa occidental entre el 1475 i el 1635. El primer d’ells, Victor, ja fou un orguener de prestigi. Treballà a Kortrijk, Saint-Omer i Lilla. Continuaren l’obra el seu fill Michiel i el seu gendre Matthijs de Wulf. Michiel treballà de jove a Salisbury cap al 1530. De nou a Ieper després de la mort del seu cunyat, romangué en el taller familiar fins als volts del 1570, treballant intensament al sud-oest de Flandes. El succeí el seu fill Jan, que entre el 1572 i el 1580 treballà amb els orgueners Hans Scherer i Nicolas Barbier a Bernau i Gisors. El 1583 es traslladà a França per motius polítics, primer a Lilla, i el 1585 a París, on introduí innovacions importants a l’orgue de Saint-Jacques-de-la-Boucherie del Couvent des Agustins (1586). Nicolas Pescheur en fou un deixeble. El treball realitzat a la Sainte-Chapelle li meresqué el títol d’orguener reial. Amb el seu fill Matthijs i Crespin Carlier posaren els fonaments de l’orgue clàssic francès. Matthijs (Ieper ? - Brussel·les 1635/36) fou el més important de la nissaga. Treballà a la cort de Madrid com a templador de órganos (1592-99) i a París (1599-1605), on modernitzà l’orgue de Saint-Eustache i bastí el de Saint-Gervais, que poc més tard esdevindria l’instrument predilecte dels Couperin. Retornà a Ieper, i el 1613 fou orguener dels arxiducs de Brussel·les. Allí construí un orgue per a la cort espanyola de Madrid.