Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita en aquest tempo.
El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L. van Beethoven (segon moviment de la Simfonia núm. 2, segon intermezzo d’Egmont, etc.) i G.F. Händel (o les àries Comfort ye, del Messiah, Ombra mai fù, de Serses, etc.). Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació.