L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca. Alguns compositors —H. Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento.
Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo.
També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato, especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo. Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l'adagio o l'andante, o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística. A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa. Un dels largi més coneguts és l'Ombra mai fù, de l’òpera Serses, de G.F. Händel, que curiosament no porta la indicació largo, sinó larghetto.