Vida
Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G. Crescentini, G. Furno i N. Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829. Després de l’èxit de les seves primeres òperes -La contesse villane (1829) i Costanza e Oringaldo (1830)- a Nàpols, continuà component mentre dirigia (1831-33) el Teatro Valle a Roma recomanat per G. Donizetti. El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata... i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia (1834), una òpera en què la prima donna, a més de cantar, havia de ballar. Aquesta fou la causa principal del fracàs de l’obra, cosa que portà Rossi a traslladar-se a Mèxic per treballar com a director i empresari d’una companyia operística amb la qual viatjà a l’Havana i Nova Orleans. Tornà a Europa el 1843, i continuà representant òperes com Azema di Granata (1846), La figlia di Figaro (1846) i Cleopatra (1876). A més, destacà pel seu interès per la recuperació de la música antiga italiana. Dirigí el Conservatori de Milà del 1850 al 1871, any en què es feu càrrec del de Nàpols, fins que el 1878 es retirà definitivament a viure a Cremona.
Obra
Òpera
29 òperes, entre les quals: Le contesse villane (1829); Costanza e Oringaldo (1830); La scommessa di matrimonio (1831); Il maestro di scuola (1832); Amalia (1834); La casa disabitata, ovvero Don Eustachio di Campagna (1834); Leocadia (1835); Il borgomastro di Shiedam (1844); Azema di Granata (1846); La figlia di Figaro (1846); Bianca Contarini (1847); Il domino nero (1849); Le sabine (1852); L’alchimista (1853); La sirena (1855); La zingara rivale (1867); Il maestro e la cantante (1867); Cleopatra (1876); Biorn (1877)
Altres obres
Saul, oratori (1833); In morte di Vincenzo Bellini, 1 v., pno. (publ. 1835); Divertimento, pno., arpa (publ. 1835); Marxa per a l’emperador del Brasil, arranj. pno. a 4 mans (s.d.)