Deixeble d’A. Järnefelt i J. Sibelius a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki en el període comprès entre el 1906 i el 1910, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V. d’Indy (1910-11), i a Viena, on rebé lliçons de R. Fuchs (1911-12). De retorn a Hèlsinki, fou nomenat sotsdirector de la Filharmònica. Professor del conservatori de la ciutat i, posteriorment, de la universitat, exercí com a crític musical en el "Helsingin Sanomat" (1916-32). Fundà l’Associació de Compositors Finesos, de la qual fou secretari i, després, president (1933-36). La seva obra denota un bon coneixement orquestral, fruit del seu aprenentatge amb Sibelius, i l’ús de la música popular juntament amb tècniques impressionistes. Cal destacar-ne les òperes Pohjalaisia ('Els habitants de la Bòtnia Oriental', 1923) i Juha (1935), i els seus cicles de cançons, en especial els opus 44 i 68.