Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C. Palisca. Obtingué el doctorat en aquest darrer centre (1964), i posteriorment n’esdevingué professor (1974) i fou nomenat director del departament d’humanitats (1994). S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica. Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic (New Haven, 1967), Clementi: his Life and Music (Londres, 1977), obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music (1984), molt utilitzada com a llibre de text. És membre del comitè de direcció del "Journal of Musicology" des del 1981 i de les publicacions de la Societat Americana de Musicologia des del 1983.