Inicià els seus estudis amb Free Focke (composició) i Juan Allende Blín (harmonia i contrapunt) al Conservatorio Nacional de Música de Santiago (1940-47). El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H. Jelinek. Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus. Fou professor de música a Santiago (1955-61) i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores. Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968. L’any següent s’instal·là a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’Acadèmia Rubin de Música (1970).
És rellevant la seva experimentació amb el serialisme i amb la música aleatòria. La seva obra ha estat molt influïda per la massacre del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial, com pot apreciar-se en la simfonia La noche de cristal i en Kaddish, per a violoncel i orquestra (1967). De la seva extensa producció són rellevants les composicions instrumentals Epitaph for H. Scherchen (1967) i Laudatio (1988), l’òpera Die Menschen ('Els homes', 1970) i el Réquiem (1954), a més de música de cambra, peces per a piano i cançons.