Fou deixeble de Hedwig Rosenthal (1947-48), Arthur Schnabel (1948-51), Karl Ulrich Schnabel (1951-53) i Claude Frank (1952-55). El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista.
Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic. Actuà amb formacions tan prestigioses com l’Orquestra de Filadèlfia i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Tanmateix, progressivament s’anà decantant cap a la música de cambra, tot formant duo amb la violinista Jenny Abel. La seva carrera també té en l’acompanyament un altre vessant molt destacable, amb actuacions amb la mezzosoprano Grace Bumbry i especialment amb el baríton Hermann Prey. Exercí la docència a la Hochschule de Frankfurt i a la Universitat d’Indiana.