Format al Liceo Musicale de Torí amb G. Bolzoni, es traslladà a Viena (1893), on estudià amb E. Mandyczewski. Fou amic personal d’importants figures musicals, com J. Brahms, G. Mahler i, sobretot, A. Dvorák, de qui fou deixeble. Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular. Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont. El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák. Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un estil molt proper al del compositor txec. Cercat pels feixistes per la seva condició de jueu, hagué de fugir, però finalment fou capturat i morí a l’Ospedale Mauriziano. Danses Piemonteses (1905) és una de les seves obres més apreciades.