Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut. Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia. En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians. A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme. Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-Hechingen, però la seva fe luterana dificultà la seva permanència en aquest lloc. Des del 1585 estigué empleat a la capella musical de la cort de Lluís de Württemberg a Stuttgart, primer com a cantor i més tard com a compositor. A partir del 1595 ocupà el càrrec de mestre de capella i n’elevà notablement el nivell. La darrera època de la seva vida fou poc productiva i estigué marcada per la malatia.
Com a compositor destacà pel gran nombre de composicions profanes amb text en alemany, molt properes en esperit al madrigal i la villanella italians. Fou el primer compositor que musicà un cicle complet de poemes en alemany. Les principals col·leccions d’aquest repertori, com la resta de les seves obres, foren publicades a Nuremberg. També es dedicà a la composició d’obres de caràcter religiós i arribà a publicar cinc llibres de motets i altres peces litúrgiques llatines. El primer, publicat el 1575, quan el compositor era encara molt jove, mostra amb claredat la influència de Lassus. Amb tot, aquesta faceta de la seva activitat creadora és la més tradicional i conservadora. D’altra banda, és igualment interessant un motet-passió en alemany que significà un punt d’inflexió en la història de la passió polifònica protestant. També escriví altres obres espirituals en alemany: Neu teutsche Lieder ('Noves cançons alemanyes', 1576), Der ander Theyl neuer teutscher Lieder ('L’altra part de les noves cançons alemanyes', 1577), Neue teutsche Lieder ('Noves cançons alemanyes', 1582) i Neue lustige teutsche Lieder ('Noves i plaents cançons alemanyes', 1586). Les darreres obres, com Deutsche Sprüche vom leben und Tod ('Adagis alemanys sobre la vida i la mort', ~1600) han perviscut manuscrites. Com a editor publicà la col·lecció Harmoniae miscellae cantionum sacrarum (1583) i obres de R. de Lassus. El seu estil fa confluir les influències de la polifonia francoflamenca amb els trets italians. Fou un dels compositors responsables de la introducció de l’estil italià i de l’estil característic de Roland de Lassus en la música protestant. Una de les seves aportacions més importants fou la definició d’un nou gènere típicament alemany, el motet-lied. Considerat com el compositor alemany de música coral més important del final del segle XVI, influí poderosament en Heinrich Schütz i en els altres compositors de la seva generació.
Motectae sacrae, 4-6 v. ...addita est in fine motecta, 8 v. a 2 cors (publ. 1575); Sanctissimae virginis Mariae canticum, quod vulgo Magnificat inscribitur, secundum octo vulgares tonos, 4 v. (publ. 1578); Sacrarum cantionum, liber secundus, 5, 6 v. (publ. 1578); Liber missarum...adjunctis aliquot introitibus in praecipua festa, ab adventu Domini usque ad festum Sanctissimae Trinitatis, 5, 6 v. (publ. 1584); Septem psalmi poenitentiales...additis aliis quibusdam piis cantionibus, 6 i més v. (publ. 1587); Historia der Passion und Leidens Christi, 4 v. ('Història de la passió i del dolor de Crist', mús. perduda, estr. 1594)
Neu teutsche Lieder, nach art der welschen Villanellen gantz kurtzweilig zu singen, auch auff allerley Seytenspil zu gebrauchen, 3 v. ('Noves cançons alemanyes del tipus de les villanelle, molt divertides de cantar de tota manera i ocasió', publ. 1576); Der ander Theyl neuer teutscher Lieder, nach art der welschen Villanellen, 3 v. ('L’altra part de les noves cançons alemanyes del tipus de les villanelle', publ. 1577); Neue teutsche Lieder, 4, 5 v. ('Noves cançons alemanyes', publ. 1577); Neue teutsche Lieder, erstlich durch...Jacobum Regnart...componirt mit drey Stimmen, nach art der welschen Villanellen, jetzund aber...mit Fünf Stimmen gesetzet...con alchuni madrigali in lingua italiana, 5 v. ('Noves cançons alemanyes, compostes primer per... Jacobum Regnart...compostes per a tres veus, segons la forma de les villanelle, després però... refetes per a cinc veus...con alchuni madrigali in lingua italiana', publ. 1579); Neue teutsche Lieder, 4, 5 v. ('Noves cançons alemanyes', publ. 1582); Neue lustige teutsche Lieder nach art der welschen Canzonen, 4 v. ('Noves i plaents cançons alemanyes segons la forma de les Canzone', publ. 1586); Neue geistliche und weltliche teutsche Lieder, 4, 5 v. ('Noves cançons alemanyes, sacres i profanes', publ. 1589); Neue geistliche und weltliche deutsche Gesänge samt 2 lateinischen, 4, 5 v. ('Noves cançons sacres alemanyes, amb dues de llatines', manuscrit datat de l’any 1606)
1 madrigal a 5 v. (publ. 1585); Illustrissimo heroi ac domino...Ioachimo Ernesto, antiquissimi stemmatis Anhaldini... harmoniam hanc panegyricam composuit, 6 v. (publ. 1582); Eadem epitaphia, musicis modis, 6 v. (publ. 1593); 6 obres per a casaments, 6, 15, 24 v. (estr. 1582-83); 1 motet a 6 v. en honor d’August, elector de Saxònia (publ. 1585)
- Ameln, K.: Leonhard Lechner (um 1553-1606): Leben und Werk eines deutschen Komponisten aus dem Etschtal, Lüdenscheid 1957
- Ameln, K., ed.: Leonhard Lechner: Werke, Bärenreiter, Kassel 1954-