Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva. Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu. Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França. El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència. Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine (Florida) i a Boston. El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac. Com a compositor cultivà diversos gèneres, des del ballet (El caballo de Atila, conegut també com a Quo vadis) fins a la música de cambra i la música de cinema. També és autor de diverses obres teòriques, entre elles Visualized Music Fundamentals (1974) o Rhythm Fundamentals (1980).