Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena. Posteriorment feu estudis de musicologia amb G. Adler i R. Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932. Fou assistent (1928-39) i professor (1939-73) de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs (1930) i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca (1946) i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena (1945). El 1946 fou nomenat director de la col·lecció musical de la Biblioteca Nacional Austríaca, l’edifici de la qual feu reconstruir després que fos destruïda pels bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial. En aquesta biblioteca organitzà diverses exposicions dedicades a A. Bruckner, J.S. Bach, J. Haydn i W.A. Mozart, entre d’altres. Destaquen els seus estudis sobre la figura de Bruckner, especialment l’edició crítica de tota l’obra d’aquest compositor. També feu importants aportacions al coneixement de l’obra de J. Haydn, F. Liszt i E.N. von Reznicek, així com de la música de l’Església Catòlica i la música popular austríaca.