Estudià cant a Mont-real amb S. Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé. S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de W.A. Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P. Althouse. El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades. A partir del 1951 inicià una fructífera col·laboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne. Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg. El 1963 debutà com a Don Ottavio (Don Giovanni) al Metropolitan de Nova York. El 1970 es retirà dels escenaris, i juntament amb la seva esposa, la soprano Pierrette Alarie, es consagrà a l’ensenyament del cant a Califòrnia i posteriorment a la Colúmbia Britànica. El 1978, el matrimoni Simoneau fundà la Canada Opera Piccola, escola de cant que es clausurà deu anys després.