El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant (el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer, de Ventura de la Vega). Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés. Es crearen càtedres d’art declamatori, cant -Marià Obiols fou el primer titular- i idioma italià, entre d’altres. Era formada pels socis accionistes, els abonats a les temporades teatrals i els alumnes, que rebien ensenyament en canvi de la seva participació en les representacions escèniques. Al gener del 1844, la junta encarregà al soci Joaquim de Gispert i d’Anglí comprar l’antic convent dels trinitaris, al centre de la Rambla, per construir un nou edifici que acollís les càtedres docents (Conservatori de Música del Liceu) i un teatre, que esdevingué el Gran Teatre del Liceu. La darrera representació teatral a Montsió tingué lloc el 8 de setembre de 1844.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Memoria histórica del Liceo Filarmónico dramático Barcelonés, Taulé, Barcelona 1859
- García, Genaro: Liceo Barcelonés de S.M. la Reina Dª Isabel II: historia de la fundación de esta institución y de su desarrollo hasta el año 1896, Antonio López Editor, Barcelona 1897
- Reglamento interior para el régimen de sus clases y enseñanzas, Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de S.M. Doña Isabel II \ Imp. Elzeviriana, Barcelona 1912
- Obiols i Tramullas, Marià: Método de solfeo adaptado para las enseñanzas de los alumnos y alumnas del liceo barcelonés, Andrés Vidal y Roger, Barcelona 187-?, ...18--?